L'Hospitalet de Llobregat, la Marina, el territori esborrat

Entre la lliga Regionalista i els Republicans, dos partits completament oposats, es constituïa l'alternança en els mandats de l'alcaldia de la vila de l'Hospitalet, sense fer cap oposició als plans necrofílics de "Las Cortes de España" ni als interessos de les fortunes que tenien veu i vot en tot el que es decidia. Unànimement, van decidir destruir la Marina per convertir-la en el polígon industrial més gran d'Espanya!

"Las Cortes" van aprovar en el 1920 la "Ley de Expropiación", aplicable a l'Hospitalet, per construir-hi un port franc. En concret quasi 1000 hectàrees que Barcelona va comprar a l'Hospitalet per 85.000 pessetes, una misèria que vindria a correspondre a 100.000 euros dels d'ara. Però mai es va construir el que s'havia planificat. Hi havia l'entesa, entre els propietaris i "Las Cortes", que si no es duia a terme la construcció del port franc en les condicions que establia la "Ley de Expropiación", se'ls tornarien les terres.

No es va complir mai!

Es va deixar la gestió de les terres de la Marina en mans del Consorci de la Zona Franca, qui s'encarregava de fer el que més li convingués. Però com que van veure que no era un negoci prou suculent això de dedicar-se a gestionar el futur port franc, van decidir canviar el pla i construir-hi un polígon industrial i el Mercabarna. Barcelona havia d'haver tornat aquelles terres als seus propietaris. Però no ho va fer. Va fer valdre la seva posició de poder, i la gran ciutat va destruir la bellesa del Delta. Això sí, Barcelona conserva les seves platges, en va tenir prou trinxant les de l'Hospitalet. De les famílies que se'ls va expropiar les terres a preu irrisori, algunes van decidir reclamar els seus Drets. Al final, al cap de cinquanta anys, la justícia els ha donat la raó i rebran una indemnització de l'Ajuntament de Barcelona de 14 milions d'euros. Però el mal ja està fet! 

El Prat de Llobregat, les molles del pastís a repartir.

Torna a passar.

La història es repeteix. El Prat de Llobregat, n'és l'objectiu!

Al Prat encara hi queda espai per trinxar. No s'aturaran fins que ho hagin arrasat tot.

Tot allò que s'ha dit o s'ha escrit en un passat, perfectament és vàlid pel present. Els esdeveniments s'encarreguen d'actualitzar allò que havia quedat tan allunyat de la memòria i de les nostres vides per fer que es torni a repetir.

La terra té uns 4500 milions d'anys, i fa 60 milions hi vivien els dinosaures. La terra ha estat poblada per infinitat d'éssers abans que nosaltres, que només portem aquí un milió d'anys.

Existim perquè se'ns permet viure-hi, però no li fem cap falta al planeta Terra. Per això, abans que l'arribem a destruir, ella s'avançarà i ens farà fora a tots de la manera més taxativa inimaginable: eliminant-nos.

Però com que no som capaços de tenir cura del lloc on se'ns deixa viure, estem perdent el temps mirant cap als estels, com si fos la solució a tota la nostra incapacitat de conservar res. Si la terra ens fa fora a on pensem que podrem escapar? Que m'ho diguin els que creuen que sí! A més, quants de nosaltres? Que m'ho diguin! Estem parlant d'hipotètics planetes a centenars d'anys llum de distància. No hi ha res a prop de nosaltres que sigui habitable, i una cosa està clara, el ritme que portem fa que el desenllaç final estigui cada vegada més a prop, i la ciència que coneixem té unes limitacions inherents a les nostres capacitats. Som humans, no som déus.

Mai t'ho dirà un peó de la indústria, un obrer, un tècnic o un pagès. Sempre t'ho vindrà a dir un personatge ben vestit que representa a una Direcció General, un Consell d'administració, membre d'un Cercle de prestigi, o la cara visible dels que es volen enriquir amb tot això. Diuen que és necessari per a la riquesa del país, una gran oportunitat per la prosperitat i pel futur… i que la gent s'ho ha de creure, perquè és així i cal acceptar-ho per molt que no agradi fer sacrificis amb la natura. Perfecte! Sí, molt bé! Però, per a qui generarà riquesa? Està claríssim que la gent continuarà amb la mateixa precarietat de sempre. La resposta és que només els enriquirà a ells, tot i que no ho desvetllaran obertament. Saben cuidar el discurs per no delatar-se! Parlen de model econòmic i turístic dient que és prou bo, després parlen que en volen un altre de més qualitat, més tard diuen que fan curt i que volen tornar al que ja tenien, però amb millors infraestructures… Canvien els seus models i els eixamplen a raó de com duen la butxaca! I els seus interessos sempre impliquen trinxar tot allò que queda viu, i convertir-lo en pedra i totxo.

Algú a hores d'ara pot pensar que els polítics no vagin ben raspallats? La cadira o el càrrec es torna incòmode i ofega si no canvien tot el discurs que els va fer asseure! I perdó! També podria ser que anessin amenaçats, cosa que els convertiria en uns màrtirs i al mateix temps en uns covards per no ser prou valents per encarar-s'hi. Per això, em decanto per la primera opció, vull pensar que són valents i apoltronats. Només cal donar el vistiplau i fer creure que tot anirà bé perquè s'actuarà amb responsabilitat i s'aplicaran totes les mesures de perseveració del medi natural per reduir l'impacte. Sembla mentida que s'omplin la boca amb tantes falsedats i després tirin pel dret. Quines mesures de preservació volen aplicar si ja li han passat pel damunt com una piconadora?

L'Hospitalet de Llobregat ja va rebre de valent, a l'hora que es va trinxar tota la Marina per construir-hi carreteres, habitatges, vies de tren, indústria, un mercat obsolet com és el Mercabarna, i l'extensió del port de Barcelona. Al Prat, amb l'aeroport, s'hi havien deixat un tros, suposo que amb la idea que ja el trinxarien més endavant, que de temps en tenen de sobres.