Com guanyar diners?
Els diners, paraula d'implícita necessitat!!
El mercat del futur, la reutilització dels consumibles entre els particulars
Malauradament, seria ideal viure en una societat prou avançada que pogués funcionar sense diners. En el futur no existiran els diners, ni rics ni pobres? Ho podem creure? Si la humanitat repartís els béns de manera equitativa, i tots els treballs fossin reconeguts per igual, amb cadascú implicat en allò que està capacitat per fer, tot apunta que haurem superat el risc de la nostra autoextinció com a éssers vius.
Mentrestant hem de continuar seguint el joc al model que imposa el sistema social i econòmic, i per subsistir s'han d'ingressar diners. Per accedir als béns, els hem de comprar. No tenim costum de compartir, perquè ens fan creure que ens ho hem ben guanyat i és nostre. Qui ho vulgui que ho compri! No conec massa casos de gent que deixi res a algú altre perquè ja no ho fa servir.
Si tot consisteix a aconseguir tenir coses per ús personal i després llençar-ho, estem creant un excés de producció i de residus. També ho afavoreix el fet que els objectes es fabriquin amb baixa qualitat, tenint en compte que no han de perdurar massa temps. Tot plegat contribueix a un malbaratament dels recursos, que en conseqüència fa que existeixi escassetat entre diversos grups socials.
Anem tan distrets amb el que ens volen vendre i amb el que tenim, que ens oblidem que les fites són les úniques que donen la felicitat. Les persones no convivim per servir els uns a les altres. No! Les persones convivim per compartir i col·laborar. Però, calla! Aquesta filosofia no dona negoci a aquells que volen fer fortuna per viure com reis.
Al final ens han explicat això, obtenir diners per comprar-ho tot i que els altres et facin la feina. La diferència entre uns i altres: els diners. Resulta injust que la desigualtat es fomenti per mitjà de l'egoisme, i que els rics amunteguin béns que mai usaran, com si esperessin que un dia se'ls girés la sort i s'haguessin d'ajupir a desenterrar patates amb les mans encetades pel mànec d'uns arpiots.
La societat de consum ha fet donar rellevància a un munt de coses que en realitat no en tenen cap, de valor! Però ningú hauria de llençar a la deixalleria allò que encara pot donar un profit.
Oportunitat a una segona vida.
De totes maneres no deixeu que us titllin despectivament de drapaires quan aneu a la deixalleria a recollir coses que es poden fer servei si teniu la capacitat de reparar-les. És prou digne. El valor de tot això no són les petiteses o els capricis, no. El gruix de la idea és l'oportunitat de poder aconseguir els productes de necessitat a un cost reduït. Per què? L'economia de consum no està pensada per esgotar la vida dels objectes, roba i complements, estris, etc. Està ideada perquè ens cansem aviat del que tenim i en vulguem uns altres de diferents. Està ideada per no cuidar les coses i deixar que es malmetin ràpidament. Està pensada per un món que no coneix la reutilització. Així, el reciclatge és el gran enemic de l'economia de consum. És més intel·ligent regalar o cedir per a un preu baix i just allò que no usem i donar l'oportunitat d'aprofitar-ho a una altra persona, fins a esgotar l'ús de cada objecte. L'ideal seria l'ús comunitari de moltes coses.
Un altre mercat que se situa fora del control del sistema.
Això fa mal. Sempre ha existit el mercat d'ocasió, però en els graons de l'escala dels mercats. En els Encants i poca cosa més. La xarxa ha permès que el mercat de l'oportunitat s'engrandeixi. De fet, quan més avança la tecnologia, més ens apropem a l'antiga època de l'intercanvi. A l'inici del comerç s'intercanviava un peix per una col. Ara l'intercanvi permet una torradora per un matalàs!
No ens traurem un sobresou ni ens farem rics, però ens permetrà alleugerir la consciència. Farem un bé als altres. No cal ser gelosos de les coses, i més si no ens fan cap servei. No cal una biblioteca atapeïda de llibres que no llegiràs mai més. Deixa espai per aquells llibres que encara no has llegit. El mateix destí per les joguines dels fills, que a cada etapa de la vida són unes de diferents. Màquines que ja no utilitzaràs. Mobles que no s'adeqüen a les teves necessitats actuals. Etcètera.
Són coses usades que han perdut gran part del seu valor econòmic. Però si vens també pots comprar en els mateixos mitjans, i adquirir a un preu baix allò que també necessites. Això sí, el preu s'ha d'adequar a la vida útil del que es vol vendre. Si no, no seria just.