Zona de baixes emissions ZBE

Gasos de combustió gasolina i dièsel, són contaminants en totes les seves versions. El dièsel emet més NOx, perjudicial per a la salut, i pràcticament la mateixa quantitat de CO₂ que un vehicle de gasolina. De fet, el problema de la contaminació està relacionat amb el trànsit rodat, aeri i marítim. Per desgràcia, la fixació s'ha posat tan sols en els cotxes vells. És un pedaç de mesura que tan sols toca la pols que hi ha al damunt de la qüestió, però que crea grans dificultats a les persones a qui s'ha assenyalat per tenir un cotxe vell. Mentre distreuen la mirada cap a aquesta gent, tots es feliciten i els veritables culpables de la contaminació i efecte hivernacle respiren tranquils. Després que diguin si els polítics no estan confabulats amb la mà que els dona les molles.

Ningú li va dir a la persona interessada, que un dia es va comprar un cotxe nou amb els estalvis d'anys, que no podria usar el cotxe que havia conservat fins avui. Resulta incomprensible que no es pugui circular amb el vehicle que t'han permès adquirir i pel qual pagues l'impost de circulació, assegurança, i tot el que es demana. Justament, els que no poden canviar de cotxe, perquè no s'ho poden permetre, se'ls penalitza a pagar un nou impost per l'emissió de gasos, com si no fos prou no anar sobrats de diners.

Però com sempre, els que més difícil ho tenen acaben pagant els plats trencats. Quan pagues la taxa ZBE, llavors pots circular. Quan pagues, es veu que ja no contamines. També pots circular de nit sense cap problema. Serà que de nit no es contamina tant. Però estàs penalitzat i t'exclouen de la mobilitat habitual que fa tothom. Ben mirat, ho hauríem d'agrair, perquè t'estalvies els embussos d'una ciutat que sempre està col·lapsada.

Si no volen que circulin cotxes vells, aquests s'haurien de substituir per un de nou equivalent i de manera totalment gratuïta. En aquest moment no hi ha una alternativa eficient de transport públic que supleixi les necessitats del vehicle privat i tampoc s'albira en un futur llunyà. No es pot discriminar una família a impedir-li que pugui desplaçar-se a la feina, anar al metge o a comprar, pel sols fet de patir dificultats econòmiques i tenir un cotxe vell. 

Informe sobre la qualitat de l'aire.

Han tret les primeres dades de la millora de l'aire. Diuen que sí, que hi ha hagut una baixada dels nivells de partícules en suspensió, molt petita, però per algun lloc es comença. Però ai! Voleu dir que aquestes dades del 2019 serveixen per a alguna cosa. Ja ningú recorda que no hi havia col·lapse dins la ciutat ni trànsit a les rondes? Ja ningú recorda que tot estava parat per causa de la pandèmia? Diuen que la vigència de la memòria és de sis mesos, i amb això juguen, esperant l'oblit generalitzat de la gent.

Si mirem el percentatge de vehicles privats vells que hi ha al parc automobilístic, ens adonem que és un nombre irrellevant. Per tant, l'impacte no és mesurable en aquest sentit i tot fa pensar que la mesura en concret, l'etiquetatge dels vehicles, és una pantomima que ha servit per vendre segells i fer una guardiola extra.

Opcions realistes per reduir la contaminació, que cap dirigent s'atreviria a proposar per molt que s'ompli la boca amb les paraules polítiques socials:

Per començar hauríem de viure a prop d'on treballem, fet que implica una flexibilitat social de l'habitatge, que el cost sigui el mateix a qualsevol indret.

Per altra banda, s'haurien de redistribuir les indústries, disseminant-les i situant-les en els àmbits més idonis.

També s'hauria de crear una línia de subministrament de productes de primera necessitat amb preu fixa, en què col·laboressin les administracions per no perjudicar els productors.

Fer un control efectiu de les emissions contaminants de les indústries i evitar l'excedència de producció.

Alternar els horaris per fer que el temps de lleure de les persones no coincideixi sempre en els mateixos dies per tots, com ara passa amb els caps de setmana. Això descongestionaria els espais d'oci i serien més accessibles per tothom, dedicant menys temps per fer els desplaçaments i, per tant, produint un nivell de contaminació molt inferior. Caldria fer un repartiment alternatiu de la jornada laboral amb la possibilitat que tota la setmana fos laborable, però que es respectessin els dos dies de festa per tots els treballadors, fet que beneficiaria l'empresa sense perjudicar els treballadors.

Donar igualtat d'oportunitats a tothom i que l'activitat laboral de cada persona no impliqui cap discriminació de sou ni prestigi. En definitiva, que totes les feines siguin valorades per igual en tots els sentits.

Eliminar el lleure contaminant, com ara els creuers i els desplaçaments en avió sense finalitat productiva. També es poden incloure en aquesta bossa la infinitat de curses en circuits de cars, motos i cotxes. Dins del mateix concepte podem englobar la conducció per carretera com opció d'oci, que es converteix en una manera de contaminar deliberada, sense pensar en l'impacte mediambiental.

Aquests canvis estructurals permetrien controlar d'arrel l'emissió de contaminants sense disminuir el nivell de vida de les persones, una opció molt més raonable que descarregar la consciència fent suportar als més febles el cost de les ZBE.

Irresponsabilitat en els arguments dels dirigents 

Ve a ser inadmissible que persones que estan al càrrec d'alguna entitat, com ara Eloi Badia, vicepresident de l'AMB, tinguin la barra de fer un discurs amb tanta càrrega discriminatòria, dient que "La normalitat de la gent amb menys recursos és no tenir vehicle!" o dit d'una altra manera, els que tenen un cotxe vell, perquè no tenen recursos per comprar-se'n un de nou, no tenen dret a tenir cotxe.

Com sempre, tots s'omplen la boca dient que afavoreixen a la gent amb menys recursos. Una mentida repetida moltes vegades acaba convertint-se en una evidència. Discriminar a quatre vehicles vells mentre els carrers estan embussats de vehicles amb el motor engegat, és textualment: "Si de cas aquesta mesura protegeix el dret a la salut de la gent amb menys recursos". Sempre escoltem el mateix discurs dessensibilitzat per part d'Ada Cola, Laia Bonet, Marc Sangles, i qui més hi sigui a la butaca, que pretenen protegir el món a la seva manera, perjudicant els més febles, sense aportar mai cap mesura coherent que deixi de discriminar a la gent.

El problema principal que tenen els alcaldes, regidors, parlamentaris, consellers i presidents, és que van massa ben servits i no han experimentat les dificultats de la ciutadania en la seva pell. A l'hora de posar normes i lleis, tan sols acontenten els interessos econòmics, menystenint les dificultats que causen als més febles, perquè saben que no es queixaran i tampoc els esquitxarà. Tot plegat queda disfressat amb l'aparença de polítiques socials ecològiques i mediambientals, i tots feliços.